domingo, 25 de octubre de 2009

1ª anecdota

Essent jo jove, rondant els anys 90, 1790, vaig trobar aquest petit raco del mòn conegut com "la via". En un primer moment no em va cridar l'atenció, pero valguem deu si alla la realitat no es distorsiona, vet tu aqui que pasejant amunt i avall vaig trobar una petita formiga en un banc, res especial oi?, pero quan heu vist una formiga fumant-se un cigarret mentre canta cançons sobre un arbre mágic?. La sorpresa em va paralitzar, i com si d'un personatje dels looney toons es tractes el meu cos es va elevar en l'aire i els ulls sortiren disparats a un metre de la meva cara avans de tornar al seu lloc.
Si, la via es un lloc fantastic.

El señor de windnight

sábado, 24 de octubre de 2009

Un gran comensament

En un poble , d'una comarca ,d'un país, existeix, allí hon ningú la veu i on ningú passa: La via.
Un lloc menyspreat per a molts i estimat per uns pocs i es allí on passen les mes surrealistes històries.
Benvinguts a Històries de la via.