Adeu al Sr.Robo

Ahir va succeir un trajic aconteixement.

Una colla de nens mal criats fills de la gran (piiiiiip) van agafar un robotet de

les deixalles i van procedir a trancar-lo d'una patada, pero com la forsa d'aquells

imbecils que es creuen superiors es equivalent a la de mico amb artritis nomes van poder-li trancar un braç.

Llavors jo, ple de fe cristiana, vaix salvar aquell robot del cuel destí destar a terra, el vaix batejar i li vaix donar una llar (sota un banc de la via).

Despresaa vaix marxar, i al tornar al cap de una hora i mitja el Sr. Robo ja no hi hera.

nomes una nota quedava d'ell que deia aixi:

''Hola, moltes gracies per tot, pero he de seguir ell meu destí i el meu destí es el vent fred que surca de ponenet i m'atrau amb ell, Adeu''

Aixi doncs ens despedim delSr.Robo, fins algun dia, en algun lloc. en algun moment.

Adeu.

Ser lleig hem va salvar la vida

Dons si, com be diu el titol, la meva cara hem va salvar la vida. Tot va começar un bonic matí en que jo vaig sortir al carrer en busca de la herba cultivada especialment per fumar que es ven en establiments coneguts com "estancs". Be, la qüestió es que a mitjans del trajecte entre aquest establiment i casa meva un home hem va asaltar colocantme una capuxa al cap (on sino?) i hem va introduir amb un modals tipics d'un mico que no es capaz de preparse el te a les cinc dintre d'una furgoneta. L'home conduia d'una manera que feia semblar que la manera de conduir de l'extraterrestre heavy falso era bona i, per esvairme d'aquell infern, vaig començar a pensar en la ultima vegada que vaig pujar a la montanya a cantar amb els animalets silvestres. Quan jo ja estaba disfrutant aquell home va aturar la furgoneta i hem va baixar dintre d'un magatzem i va començar a riure.

- Ja voras - deia - trucare a totes les cadenes de la tele, a la policia i a saturn (es coneix que es amic de qui ja savem) i si no publiquen els llibres de l'avans nombrat et matare, jajajajajajaja(durant molta estona)

Aixi dons que abans de trucar hem volia grabar per enviar el video com a prova i al veurem la cara es va deprimir.

- Pero que n'haig de fer jo de tu? - va plorar - amb aquesta cara no cobriran la noticia ni per radio, vinga va, besten cap a casa.

I aixi va ser com el ser lleig hem va salvar la vida.

Entrada especial Aniversari Oscar.

Avui ha sigut un dia mol especial, ha sigut el meu cumple, i l'he celebrat pel mati amb la meva familia i per la nit amb els meus millors amics.

Javi, Xavi,Montse, Adri,Mónica, Aleix, Kim i Carles.
Gracies!!
Ara hos deixare amb dos inquietans histories que hem escrit aquesta nit.


Història 1

Hi havia una vegada en un pais molt i molt proper, un home que s'havia adonat de que els frisbies tornaven.
L'home preocupat per el que s'hauria adonat va anar a la platja ha provar-ho despres de pasar pel tot a cent. Allá va trobar la cosa mes insospitada, una ampolla de sang de formiga hipopotam.
Sense pensar-s'ho, la va agafar i se la va beure tota, sense deixar una gota.
Es va atipar tant que va començar a suar i pixar per les parets, el xorro era tan bestia que arribava al sostre. Fins que la dona li torná a agrafr el mebre i el posá entre parentesis , el va elevar a la maxima poténcia, li va extreure factor comú i el va simplificar a la minima expressió
lógica tan elevada d'enginierva avandonaraquell lloc amb la seva nina inflable i va tornar a la sala del temps.
A dins la sala es va trobar un membre varonil al qual va anomenar oscar,si,es va convertiramb el seu millor amic.
I van passar els anysfollan i follan incansablement amb les amigues de la matilde, fins els temps dels temps amén.
Mentrestan a l'altre cantó de la galaxia una gota d'esperma va arribar a un planeta on hi vivia el javi, la gota li va travessar el pennis i va morir a l'instan.

Història 2

Despres de la mort de la Matilde, el noiet va deprimirse tant que va decidir emboratxarse amb aigua.
Pero no amb aigua normal, sinó aigua amb formigues hipopotam que tenien sida i es feien palles unes a les altres , bé, en realitat tota la palla era feta i tragada per una sola persona, l'Oscar.
L'Oscar , despes de rebre tot això amb una polla mes gran que un monstercook, s'en va nar amb la Matilde.
La Matilde al veure L'Oscar i saber lo petita que la te va fugir corrents en vusca d'algú que li dones plaer.
Pero no el va trobar i va nar a follar amb L'Oscar fins la sacietat. 5 minuts despres, Un alienigena hevy falsu estava plorant a casa seva de l'alegria d'estar sol. Al final la Matilde va resucitar el dia 2, perque el dia anterior era festa , perque ella a sobre de ''puteta'' era mes xula que ningú.
L'Oscar es va passar la resta de la seva vida petin d'ejeculació precoç.

1ª anecdota

Essent jo jove, rondant els anys 90, 1790, vaig trobar aquest petit raco del mòn conegut com "la via". En un primer moment no em va cridar l'atenció, pero valguem deu si alla la realitat no es distorsiona, vet tu aqui que pasejant amunt i avall vaig trobar una petita formiga en un banc, res especial oi?, pero quan heu vist una formiga fumant-se un cigarret mentre canta cançons sobre un arbre mágic?. La sorpresa em va paralitzar, i com si d'un personatje dels looney toons es tractes el meu cos es va elevar en l'aire i els ulls sortiren disparats a un metre de la meva cara avans de tornar al seu lloc.

Si, la via es un lloc fantastic.

El señor de windnight

Un gran comensament

En un poble , d'una comarca ,d'un país, existeix, allí hon ningú la veu i on ningú passa: La via.
Un lloc menyspreat per a molts i estimat per uns pocs i es allí on passen les mes surrealistes històries.
Benvinguts a Històries de la via.